Em semblaria poc coherent iniciar el blog sense comentar un dels temes més peluts de les darreres setmanes: la polèmica per la possible excarceració del terrorista de Juana Chaos. Crec que és un exemple perfecte de com, de vegades, costa conciliar l'"ideal" subjectiu de justícia amb el que l'Estat de Dret preveu com a tal. I més quan pel mig s'hi fica un tercer element en discòrdia, la negociació que porta implícita el procés de pau.
El senyor de Juana em produeix un fort sentiment d'aversió i odi que no puc reprimir. És xocant que un personatge que ha assassinat directament o indirecta a 25 persones estigués en disposició de sortir de presó després de complir només 18 anys dels 3000 de la seva condemna (herència de l'antic Codi Penal). Però el que afegeix especial gravetat a l'assumpte és que aquest home no només no s'ha penedit dels seus crims sinó que ha arribat a celebrar públicament assassinats comesos quan ell ja era a presó. Arriba a tals nivells el seu fanatisme, que erigint-se en garant de la doctrina d'ETA entre els membres empresonats de la banda, fins i tot es va enfrontar amb la direcció d'ETA per la seva agressivitat a l'hora de marcar els presos. No puc evitar el pensament visceral de que per la justícia més elemental aquest home hauria de fer anys que criés malves. I això m'espanta, perquè si comencem a desitjar la mort a tots els indesitjables d'aquest món acabarem tornant a l'edat de pedra. Què ens queda doncs? Recórrer a l'Estat de Dret, que com totes les creacions humanes, té els seus errors però es mostra com l'eina més eficient per garantir la convivència. L'alternativa és precisament el que defensa el De Juana, el pistolerisme.
Acceptem doncs l'Estat de Dret. Amb què ens vem trobar el 2004? Amb que com s'ha comprovat, un desgraciat pot sortir de la presó sense que s'hagi complert la funció bàsica del sistema penitenciari, que és garantir la reinserció. En el cas d'un fanàtic d'aquesta magnitud, la por a la simple privació de la llibertat no és garantia suficient de que el subjecte no torni a delinquir. L'única solució és doncs ser pragmàtics i buscar estratagemes legals més o menys elegants per tal de retenir aquesta persona a la presó i corregir la situació creada per l'antic codi. I això és el que es va fer. En base a dos articles escrits per l'il·lustre personatge, Gallizo i El Escudo, se'l va condemnar a 12 anys més (ara rebaixats a 3) per apologia del terrorisme i per amenaces terroristes. Si bé hi podem llegir velades amenaces i nombroses tonteries que cauen pel seu propi pes (reclamen llibertat i ells són els primers a negar-la, sinó que preguntin a les víctimes), el que torna a posar-se de manifest és la clara incapacitat d'aquest senyor per resocialitzar-se. I en condicions normals, sense voluntat de reinserció no hi pot haver llibertat.
Algú dirà que castigant aquests articles s'està atacant la llibertat d'expressió; la llibertat d'expressió s'emmarca dins l'Estat de Dret, i usant aquella lògica d'associació directa que tan li agrada a l'Acebes (si Carod-Rovira dialoga con los terroristas i Carod pacta con el PSOE, Zapatero és un terrorista), un terrorista que ataca l'Estat de Dret no pot amparar-se en la llibertat d'expressió.
Amb la rebaixa de la condemna de 12 a 3 anys, la polèmica més gran (si degut a l'estat de salut del terrorista se l'excarcerava o no) ha perdut gran part de la seva vigència ja que el de Juana podria sortir en llibertat el proper 10 d'abril. Precisament aquest és el nou focus d'interès: l'etarra podria quedar en llibertat un cop complertes les 3/4 parts de la seva condemna si Institucions Penitenciàries així ho decideix. I aquí i hi ha el "quid" de la qüestió: Institucions Penitenciàries depèn del Govern. Si aquest busca fer un gest cap als terroristes en motiu del procés de pau, probablement l'alliberaran tan aviat com puguin. I crec que això, per tot el que he explicat abans, no seria fer justícia.
Només el temps dirà si la recerca del bé comú (que jo personifico en el procés de pau) justifica deixar que un assassí com aquest torni a gaudir d'una societat lliure que ell mateix ataca.
Per acabar, una mostra de l'absurditat del terrorisme personificada en el mateix De Juana Chaos.
[{-_-}] M'encanta tenir orelles: Sing - Travis
