Presentació

Sembla que finalment m'he animat a iniciar un aventura per terres "bloguístiques". Aquesta incursió es deu a motius de procedència ben diversa, des d'un excés puntual de temps lliure fins a un sentiment llargament incubat de que l'única forma de rebatre moltes de les tonteries que sentim diàriament és fent-ho per escrit.

En aquest sentit un blog és una eina fantàstica que obliga l'autor a documentar-se, ordenar les seves idees i formar-se una opinió. Com a contrapartida l'autor evidentment tractarà de vendre la seva opinió als lectors com a veritat inamovible ;)

Des d'un punt de vista egoïsta, i a curt plaç, el blog em servirà per estructurar les meves idees sobre l'actualitat en general. Durant l'erasmus de l'any passat, a causa d'un excés diürn de temps lliure, vaig passar moltes hores navegant per diaris i blogs de totes les tendències polítiques. Vaig arribar a la conclusió de que, per a la gran majoria de persones que no pertanyem a grans mitjans de comunicació, parlar de l'actualitat i sobretot de política és apassionant però relativament inútil. I dic inútil perquè argumentar de forma sòlida requereix un esforç gran en comparació amb la possibilitat de fer canviar d'opinió una persona. Al cap i a la fi, sovint les nostres posicions ideològiques no parteixen d'una base "cartesiana" sinó que les hem fixat atenent al que hem vist al nostre entorn. Però curiosament, la gent sembla aferrar-se a aquestes conviccions "culturals" amb una fe a prova de lògica. Ei, i jo el primer.

Malgrat això, el fet de "vendre-li la moto" a qui considerem un igual ens omple de satisfacció. És per això que dic que escriure un blog d'opinió és la manera més eficient de perdre el temps. Com podeu veure, aquest blog té un cert toc pessimista ;)

Bromes apart, si el blog té èxit i de tant en tant una ànima caritativa hi entra, podrem fer un profitós intercanvi d'idees!

[{-_-}] M'encanta tenir orelles: Iggy Pop - I'm a passenger